FILOSOFIA I CIUTADANIA

Page 1

1
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
FILOSOFIA I CIUTADANIA
Introducció
La mat ria de batxillerat filosofia i ciutadania s’ha configurat amb un doble
plantejament: d’una banda, pret n ser una introducci a la filosofia i a la
reflexi filos fica; de l’altra, ha d’aprofundir en l’estudi, ja comen at en l’etapa
obligat ria, de la dimensi moral i ciutadana de l’ sser humà, i les seves
implicacions a nivell social i polític.
Filosofia i ciutadania és una matèria comuna a totes les modalitats de
batxillerat que ha de tenir també, com el mateix batxillerat, una funció
proped utica en relaci a la preparaci de l’alumnat per poder continuar amb
èxit estudis de grau superior, siguin de cicle formatiu o universitaris, i una
funció formativa i terminal que contribueixi al desenvolupament de la
maduresa intel·lectual, personal i social de l’alumnat i que ofereixi les eines
adequades per pensar críticament, amb autonomia, sobre les realitats del
m n contemporani i exercir les compet ncies ciutadanes. No s’ha de
descuidar, però, el convenient caràcter també de preparació prèvia, que pot
complir la mat ria en relaci a la hist ria de la filosofia que s’ha de cursar en el
segon curs de batxillerat, i de manera particular respecte de l’aprenentatge dels
procediments que s’introdueix ja en aquest primer curs.
Atenent les recomanacions, entre d’altres institucions, de la UNESCO, la
matèria filosofia i ciutadania continua la tradicional presència de la filosofia en
el batxillerat. En efecte, tant en la Declaració de París a favor de la filosofia
(1995), com en la de Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO
es recomana: L’ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on
ja existeix, implantar-se on encara no existeix i ser nomenada explícitament
amb la paraula “filosofia”.
La filosofia, ha enunciat la UNESCO, s “una escola de llibertat”, ja que no
només elabora instruments intel·lectuals que permeten analitzar i comprendre
conceptes fonamentals com la justícia, la dignitat i la llibertat, sinó que a més
crea capacitats per pensar i emetre judicis amb independència, incrementa la
capacitat crítica per a entendre i qüestionar el món i els seus problemes, i
fomenta la reflexi sobre els valors i els principis. L’ensenyament de la filosofia
contribueix a la formació de ciutadans lliures, estimula la formaci d’una

Page 2

2
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
opini pr pia, la confrontaci d’arguments, el respecte als punts de vista aliens
i la subordinaci exclusiva a l’autoritat de la ra . La pràctica de la filosofia,
que no exclou cap idea del lliure debat i s’esfor a per establir definicions
exactes dels conceptes utilitzats, a fi de comprovar la validesa dels propis
raonaments i efectuar-ne un examen rigorós dels aliens, permet aprendre a
pensar amb independ ncia; estimula l’obertura mental, la responsabilitat
cívica, l’enteniment i la tolerància entre les persones i els grups. L’educaci
filosòfica indueix a la independència de criteri, a la reflexió, a la resistència
davant les diverses formes de propaganda i prepara per assumir les
responsabilitats davant les grans qüestions del món contemporani. El foment
del debat filos fic en l’educaci constitueix una aportaci primordial en la
formació dels ciutadans en posar en exercici la seva capacitat de judici, que és
fonamental en qualsevol democràcia. I la democràcia, com s’ha dit en
expressi que sembla afortunada, no s un estatus en qu un poble s’hi pot
instal·lar còmodament, és una conquesta ètica i política de cada dia, que
només pot mantenir-se a trav s d’una autocrítica sempre vigilant. És, com s’ha
dit de la moral en general, una tasca infinita en la qual, si no es progressa, es
retrocedeix, ja que fins i tot allò ja guanyat ha de reconquerir-se dia rere dia.
La democràcia mai no podrà deixar de ser lluita per la democràcia. Abans, i
més profundament que un sistema de govern, és un sistema de valors que
demanda una permanent educació política i moral.
Si com deia el Filòsof, la ciutadania no deriva del fet d’habitar a la ciutat, ni tant
sols de la sola possessió de drets i deures, sinó del seu exercici en la
participació a la cosa pública, cal preparar els futurs ciutadans per a aquest
exercici; com a reflexió sistemàtica i crítica sobre la racionalitat en les seves
múltiples dimensions, teòrica i pràctica, científica i valorativa, ètica i política,
no hi ha substitut possible de la filosofia en una educació orientada a la
responsabilitat racional dels subjectes.
La presència de la filosofia en el batxillerat es justifica, doncs, pel seu valor
instrumental. Si en la mesura que pensa, tothom pot esdevenir filòsof, i si no
s possible ensenyar la filosofia i l’alternativa s aprendre a filosofar, s a dir a
pensar, cal esperonejar i encoratjar l’alumnat a tenir l’atreviment, a c rrer el
risc de pensar pel seu compte. Però cal també subministrar als alumnes o, si
més no, col·locar-los en situaci d’assimilar conceptes, t cniques i estrat gies
perqu puguin avan ar en l’adquisici de nous coneixements i desenvolupar la
seva responsabilitat i autonomia. No es tracta, per tant, d’exposar i fer repetir

Page 3

3
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
síntesis de teories, tesis filosòfiques o definicions de termes, sinó més aviat de
recrear les situacions i activitats que poden proporcionar aquests i altres
coneixements. Fomentar l’adquisici d’hàbits que permetin convertir els
alumnes no en espectadors, sinó en subjectes del seu procés de reflexió i
discussi dels problemes, exigint, per tamb estimulant, l’afany per la
precisi , el rigor i l’honestedat intel·lectual en la formulaci de les qüestions,
l’autoexig ncia i l’esfor .
Per acomplir aquestes funcions, s’enumeren en un bloc inicial els continguts de
caràcter metodol gic, sense que aix signifiqui, com s natural, que s’hagin de
treballar per separat, ja que no tindria sentit desvincular-los de la resta de
continguts; al contrari, aquests continguts procedimentals s’han de treballar
articuladament i progressivament amb la resta de blocs, sense oblidar que
l’adquisici d’aquestes habilitats instrumentals ha de suposar una base que ha
de facilitar en gran mesura el treball que s’ha de continuar el curs següent amb
la història de la filosofia.
A continuació, el primer nucli temàtic analitza la problemàtica del coneixement
humà, presentant la filosofia com un model de racionalitat teòrica i com una
aspiració a la veritat. A la vegada, es pretén mostrar el potencial de la filosofia
en la vida pràctica, com a reflexió sobre interrogants relacionats amb els valors,
el bé o la política, i formular respostes personals raonades als problemes
plantejats.
El segon nucli temàtic està dedicat a l’estudi de l’ sser humà, com a animal de
cultura, subratllant la seva dimensió simbòlica i el paper del llenguatge com a
model de la realitat, vehicle del pensament i instrument de comunicació.
Aquest bloc pret n un apropament científic multidisciplinari a l’ sser humà
des de les perspectives de la biologia, l’antropologia, la sociologia i la
psicologia i, també, una reflexió crítica sobre la seva naturalesa social i la seva
condició de persona, revisant algunes concepcions filosòfiques sobre l’ sser
humà
que formen part del nostre bagatge cultural.
Una vegada delimitats el caràcter del saber filosòfic i les diferents concepcions
de l’ sser humà, s’obre pas a la fonamentaci del concepte de ciutadania, la
segona part de la mat ria. Així, culmina la proposta d’educaci per a la
ciutadania, que els alumnes han desenvolupat al llarg de l’educaci
obligatòria, amb la fonamentació filosòfica del concepte de ciutadania i

Page 4

4
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
l’aprofundiment conceptual en les bases que constitueixen la societat
democràtica, analitzant-ne els orígens al llarg de la hist ria, l’evoluci en les
societats modernes, com també la fonamentació filosòfica dels drets humans.
Aquesta reflexió filosòfica sobre la ciutadania ha de tenir una orientació
interdisciplinària i per aix , partint de les aportacions de l’antropologia
filosòfica i cultural, vistes en la primera part, incorporarà també les teories
ètiques, les aportacions de la sociologia, de les ciències econòmiques i de les
teories polítiques.
Així, les bases psicològiques, sociològiques, legals i morals sobre les quals es
constitueix la vida en comú donen pas a l’estudi dels diferents tipus de vida en
societat i, a partir d’aquí, de l’aparici de l’Estat, de les seves formes i de les
característiques que defineixen l’Estat democràtic i de dret. L’origen i la
legitimaci del poder i l’autoritat, les diferents teories sobre la justícia, els
problemes derivats de la globalitzaci tanquen els temes objecte d’estudi en la
matèria.
En el marc d’aquest estudi es posarà de manifest com la noci de ciutadania
recobreix les d’estatus i rol, i com es vincula a la qüestió dels drets i de les
obligacions per tamb a les idees d’igualtat, de diversitat i de justícia social.
Com que no es pot limitar de cap manera la ciutadania al vot, cal tenir
presents les múltiples accions obertes a la persona, que tenen un impacte sobre
la vida de la comunitat local, nacional, estatal i internacional i que exigeixen un
espai públic, físic o virtual en el si del qual els individus poden actuar junts. Es
tracta d’anar m s enllà de les parets de l’aula i de contribuir a fer possible en la
vida diària del centre l’exercici de la ciutadania, la pràctica de la democràcia, la
cura del medi ambient, estimulant la participació i el compromís perquè els
alumnes s’exercitin com a ciutadans responsables no solament en el centre sinó
en l’entorn social, per cert cada vegada m s extens. No podem deixar de banda
que, pels orígens familiars o per naixement, una part cada vegada més
nombrosa del nostre alumnat es vincula a llocs que fins fa poc hauríem
considerat exòtics, però que més prest que tard, com un efecte més de la
globalització, acabaran sent familiars també per a nosaltres. Caldrà també fer
visible i valorar la contribuci de les dones en l’esdevenir hist ric, reflexionant
sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i als
homes al llarg de la història. i contribuir, en definitiva, a una redefinició
d’aquests rols en el marc d’una relaci entre iguals.

Page 5

5
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
Reflexionant sobre la condició de ciutadans i els seus fonaments, la matèria de
filosofia i ciutadania pot ajudar l’alumnat a comprendre la complexitat de la
realitat i de l’acci humana, i propiciar el debat sobre els valors i les normes
que poden conformar una ètica de mínims, com també afavorir el seu
desenvolupament cívic i polític. Practicant la reflexió sobre un mateix i els
altres, el diàleg i la resoluci de conflictes, l’argumentaci i el desenvolupament
del judici moral, la participació en la vida del centre i en projectes comuns
orientats més enllà, aquesta matèria complirà llavors el doble ideal filosòfic
d’ensenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerància i
defensant de forma decidida l’equitat, la justícia i la llibertat.
Objectius
L’ensenyament de la filosofia i ciutadania en l’etapa de batxillerat tendrà com a
objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:
1.
Identificar i valorar el sentit dels problemes filosòfics proposats, distingint
els conceptes involucrats, i reconèixer el caràcter propi de la filosofia,
distingint-la dels altres tipus de sabers i pseudosabers.
2.
Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i
pràctiques, fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.
3.
Identificar, explicar i usar correctament la terminologia filosòfica bàsica de
les diferents disciplines filos fiques objectes d’estudi.
4.
Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que
plantegen, l’explicaci dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el
significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.
5.
Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual: recerca i selecció
d’informaci , anàlisi, síntesi, contrast i avaluació crítica, desenvolupant el
rigor intel·lectual i la creativitat en el plantejament dels problemes.
6.
Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre,
claredat, coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i
contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
7.
Practicar i valorar el diàleg filos fic com a proc s d’aproximaci racional al
coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una
comunitat de recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes
plantejats.
8.
Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de
qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota

Page 6

6
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres
característiques individuals o socials.
9.
Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una
societat m s justa, en la qual existeixi una veritable igualtat d’oportunitats.
10.
Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el
compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en el respecte a
la natura.
11.
Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el
seu sentit, valor i necessitat per exercir una ciutadania democràtica.
12.
Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els
drets humans i compromesa amb la construcci d’una societat
democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura, desenvolupant
actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.
Continguts
Continguts comuns
-
Tractament, anàlisi i crítica de la informació obtinguda utilitzant diferents
mitjans de consulta solvents, incloent-hi els digitals,
-
Anàlisi i comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics,
emprant amb propietat i rigor els corresponents termes i conceptes.
-
Definició dels principals termes filosòfics.
-
Expressi argumentada d’idees, oral i escrita.
-
Pràctica del diàleg i del debat mitjan ant l’exposici raonada del propi
pensament i la recepció atenta i crítica dels arguments dels altres.
-
Participació en espais de reflexi i intercanvi d’informaci , contrast i
expressi d’idees, aprofitant les tecnologies de la comunicaci .
Bloc 1. El saber filosòfic
-
Filosofia, ciència i altres models de saber: caracterització de la filosofia i de
la ciència com a models de coneixement, diferents del saber ordinari, els
mites, les supersticions, les religions i les ideologies.
-
Les preguntes i els problemes de la filosofia: identificació i plantejament
d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals
solucions.
-
Llenguatge i l gica. Teoria i pràctica de l’argumentaci .

Page 7

7
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
-
La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat
-
La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.
Bloc 2. L’ésser humà: persona i societat
-
La dimensió biològica: evolució, hominització i qüestions filosòfiques que
susciten.
-
La dimensió cultural i social. Natura i cultura. Individu i societat.
-
Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.
-
Concepcions filos fiques de l’ sser humà.
Bloc 3. Filosofia moral i política
-
Els fonaments de l’acci moral: llibertat i responsabilitat.
-
Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual.
-
Ètica cívica o ètica de mínims i ètiques de màxims. Dret i moral.
Bloc 4. Democràcia i ciutadania
-
La dimensió política i ciutadana de l’ sser humà i les diferents
interpretacions de la ciutadania. Origen i fonamentació filosòfica del
concepte de ciutadania. Conceptes d’estat i naci .
-
Origen i legitimitat del poder polític.
-
Fonaments filos fics de l’Estat democràtic, social i de dret.
-
Conflictes latents i emergents de les societats actuals: El problema del medi
ambient, els moviments migratoris, les desigualtats de gènere i les
econòmiques, la globalització o les formes de participació democràtica a
través de les noves tecnologies.
-
Les utopies socials. La construcci d’una cultura de pau.
Criteris d’avaluació
1.
Elaborar un vocabulari filosòfic bàsic on es reculli la definició dels termes
més significatius de cada bloc de contingut que serveixi per a consolidar
l’hàbit de rec rrer als bons diccionaris generals i especialitzats, en paper o
suport electr nic, per tal d’assegurar la comprensi i l’ús correcte del
llenguatge adient per a tractar els problemes filosòfics (tots els blocs).

Page 8

8
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la terminologia filosòfica bàsica, la
predisposici i l’habilitat per dur a terme petites recerques terminol giques i la
capacitat per construir definicions precises.
2.
Analitzar textos filosòfics breus, donant compte del problema que tracten,
del significat dels termes que usen, de l’articulaci de l’estructura que
presenten, de la connexi entre les idees que s’hi expressen i dels
raonaments que hi són presents (tots els blocs).
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura
activa i comprensiva dels textos encaminada a la identificació del tema o problema
principal i la seva enunciaci , l’explicaci dels conceptes que s’utilitzen i el
reconeixement i l’explicitaci de les proposicions i els raonaments que fonamenten les
conclusions.
3.
Realitzar activitats de documentació i indagació per obtenir informació a
través de diverses fonts solvents, contrastar-la i organitzar-la en fitxes o
arxius, resums, esquemes, diagrames o mapes conceptuals i utilitzar-la
críticament i creativament com a base per dur a terme qualque petit assaig
individual o col·lectiu (tots els blocs).
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions
diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les
divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicaci i d’informaci , així com el
domini de destreses de caràcter general, com l’observaci i la descripci , la classificaci i
la sistematització, la comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització
crítica d’aquesta informaci .
4.
Compondre dissertacions o textos propis, i preparar i dur a terme
exposicions orals en les quals s’expressi el resultat d’una reflexi personal o
col·lectiva s’assoleixi una integraci de les diverses perspectives i s’avanci en
la formaci d’un pensament aut nom, raonant amb argumentacions ben
construïdes (tots els blocs).
Aquest criteri pret n valorar si l’alumnat s capa de construir i enriquir les seves
pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic
d’aquesta mat ria. Per a comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en
les quals, de manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb

Page 9

9
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
àmbits d’experi ncia, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de
comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les
dissertacions o composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la
preparaci i realitzaci d’exposicions orals i debats, i el diari de classe.
5.
Participar activament i constructivament en sessions de discussió i diàleg,
fent aportacions ordenades, i sintètiques i prestant atenció als punts de
vista aliens (tots els blocs).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat per contrastar les
seves idees amb les dels altres, formular i assimilar crítiques, respectar les idees
alienes, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte
mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics i acceptant que
l’objectiu no s guanyar la discussi , sin arribar a conclusions o, en darrer terme,
comprendre els motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.
6.
Reconèixer i saber explicitar el caràcter propi de la filosofia distingint-la
d’altres sabers o pretesos sabers, i distingir-ne els vessants teòric i pràctic,
centrant-se en les preguntes i els problemes fonamentals (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar que no només es comprèn el caràcter propi
del saber filosòfic i el tipus de plantejament que suposa, sinó que també es valoren les
aportacions de la filosofia a la discussió dels grans problemes del nostre temps.
7.
Formular preguntes i expressar dubtes com a inici del procés de recerca
d’estrat gies per donar respostes reflexives i crítiques que excloguin
prejudicis o valoracions no justificades amb bones raons (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de mesurar la capacitat per examinar amb cura i
persistència les opinions, les creences i els coneixements, intentant descobrir els
fonaments en què es basen, els supòsits que eventualment les sostenen i les
conseqü ncies que se’n deriven de l’assumpci .
8.
Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a
determinats factors històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcions
implícites que la condicionen (bloc 1).

Page 10

10
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de l’alumnat per examinar la
dependència del propi pensament respecte dels factors aliens que el condicionen,
descobrint els supòsits i prejudicis eventualment assumits de forma acrítica.
9.
Con ixer i analitzar les característiques específiques de l’ sser humà com
una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats,
aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, individu i ésser social, que
constitueixen la persona (bloc 2).
Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de
l’ sser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant
les concepcions filos fiques de l’ sser humà i la seva vig ncia actual.
10.
Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures,
responsables, normatives i transformadores (bloc 3).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per comprendre el sentit de la
raó pràctica i la necessitat de la llibertat per realitzar accions morals i,
conseqüentment, assumir compromisos tics i polítics tant en l’àmbit personal com
social, reflexionant especialment sobre la recerca de la justícia i la universalitat dels
valors en la societat actual.
11.
Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents
moments històrics, a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la
Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent
especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans
(bloc 4).
Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha compr s la categoria de ciutadà i ciutadana com
a tasca històrica inacabada i la seva fonamentació eticopolítica, així com la importància
de reconèixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència
democràtica en el marc universal dels Drets Humans.
12.
Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seva
legitimació, identificant-ne les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret,
i analitzar els models de participaci i d’integraci en la complexa
estructura social d’un m n en proc s de globalització (bloc 4).

Page 11

11
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es
Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilaci de l’origen i la legitimitat del poder
polític, de les diferents concepcions de l’Estat, i de la fonamentaci i el funcionament de
la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenci dels ciutadans,
prenent consci ncia de la necessitat de participar en la construcci d’un m n m s
humà.